Podem beure aigua d’una font o un riu de muntanya?

Quan fem qualsevol ruta de muntanya, un dels aspectes claus és quanta aigua portem i no quedar-nos sense pel camí. Una de les preguntes que es fa molta gent és sobre la qualitat de l’aigua que brolla de fonts o baixa dels rius de muntanya. Tot i que l’aigua de fonts naturals o rierols sembla molt neta i cristal·lina no està tractada i per tant pot contenir bacteris, paràsits i altres agents patògens que poden provocar malalties gastrointestinals greus.

Una de les primeres coses a tenir en compte és d’on prové l’aigua. Si l’aigua baixa de zones properes a pastures amb animals, és més probable que estigui contaminada. En canvi si ens trobem en zones d’alta muntanya en què ja no hi ha presència de pastures o bé l’aigua surt d’una font natural que veiem que brolla de la terra tenim més possibilitats que sigui una aigua segura.

Ara bé, com que no podem assegurar que és una aigua apta pel consum humà ni volem patir un mal de panxa durant o després de la ruta, és molt recomanable potabilitzar l’aigua que bevem de fonts o rius de muntanya.

Mètodes per potabilitzar l’aigua:

Pastilles de clor o cloramina: Aquest mètode és un dels més senzills i eficaços. Les pastilles de clor alliberen substàncies que eliminen bacteris i altres patògens de l’aigua. Són petites i fàcils de transportar però cal tenir en compte que necessiten temps per actuar (normalment entre 30 minuts i 1 hora).
Lleixiu (Hipoclorit de sodi): El lleixiu domèstic, que s’utilitza netejar, també es pot fer servir per potabilitzar l’aigua. En aquest cas cal ser molt curós amb la dosificació ja que amb unes gotes de lleixiu per cada litre d’aigua n’hi ha prou per eliminar microorganismes. El seu avantatge és que és fàcil de trobar, però cal controlar bé la quantitat de lleixiu per litre per no passar-se.
Iode: L’ús de tabletes d’iode és un altre mètode popular per desinfectar l’aigua. Tot i que és eficaç contra bacteris i virus, no elimina tots els paràsits i a més pot deixar un sabor iodinat que no agrada a tothom. A més, l’ús prolongat d’iode no és recomanable per a algunes persones, com embarassades o gent amb problemes de tiroides.
Filtres: Són una de les opcions més segures i completes. A diferència de productes químics, els filtres eliminen físicament sediments i bacteris. Funcionen fent passar l’aigua a través d’un filtre porós que reté els patògens. L’únic inconvenient és que pot ser una mica més pesats que les pastilles però també són útils quan trobem aigua tèrbola.

En resum, encara que l’aigua de la muntanya pot semblar potable a simple vista, sempre s’ha de vigilar d’on prové i prendre mesures per garantir que sigui segura per al consum humà. Aquests mètodes que hem presentat poden servir en situacions en què ens quedem sense aigua i necessitem omplir cantimplores però també és important fer una bona planificació i preparar la quantitat d’aigua segons les hores de ruta, la meteorologia, etc.

Mètodes per potabilitzar l’aigua:

Pastilles de clor o cloramina: Aquest mètode és un dels més senzills i eficaços. Les pastilles de clor alliberen substàncies que eliminen bacteris i altres patògens de l’aigua. Són petites i fàcils de transportar però cal tenir en compte que necessiten temps per actuar (normalment entre 30 minuts i 1 hora).
Lleixiu (Hipoclorit de sodi): El lleixiu domèstic, que s’utilitza netejar, també es pot fer servir per potabilitzar l’aigua. En aquest cas cal ser molt curós amb la dosificació ja que amb unes gotes de lleixiu per cada litre d’aigua n’hi ha prou per eliminar microorganismes. El seu avantatge és que és fàcil de trobar, però cal controlar bé la quantitat de lleixiu per litre per no passar-se.
Iode: L’ús de tabletes d’iode és un altre mètode popular per desinfectar l’aigua. Tot i que és eficaç contra bacteris i virus, no elimina tots els paràsits i a més pot deixar un sabor iodinat que no agrada a tothom. A més, l’ús prolongat d’iode no és recomanable per a algunes persones, com embarassades o gent amb problemes de tiroides.
Filtres: Són una de les opcions més segures i completes. A diferència de productes químics, els filtres eliminen físicament sediments i bacteris. Funcionen fent passar l’aigua a través d’un filtre porós que reté els patògens. L’únic inconvenient és que pot ser una mica més pesats que les pastilles però també són útils quan trobem aigua tèrbola.